EL BACALLÀ història

Abans que fos conegut a l’Atlàntic europeu, el van descobrir els bascos cap a l’any 1000. Els bascos sortien a caçar balenes a les aigües més fredes i com més s’escalfava l’aigua, més lluny anaven. I anant a caçar balenes a Terranova, van descobrir el bacallà. Eren a Islàndia i al mar del Nord i portaven el bacallà fins a la península Ibèrica en secret i amb un bon estat de conservació, coneixedors com eren del manteniment del peix amb sal.

Al segle XIV els britànics van descobrir també aquell tresor i l’església catòlica el va acabar de popularitzar.

Durant el segle XIX, els molls de Bilbao van ser el punt estratègic per al comerç de bacallà, de totes classes i procedències. D’aquí ve que els bascos fossin capdavanters en la comercialització i restauració i avui tinguin un receptari complet de plats cuinats amb bacallà.

A Catalunya es consumeix bacallà en salaó des del segle XVI i l’esgésia catòlica és la que el va popularitzar durant la Quaresma.

El bacallà ha estat des de sempre un aliment econòmic pel rendiment que se’n treu. És, de fet, un dels peixos amb més protagonisme a la cuina catalana. Aquest paper especial li ha atorgat la facilitat de conservar-lo, que també ha permès transportar-lo en bones condicions a l’interior del país i als monestirs en una època en què no arribaven altres espècies marines.

A Poblet (Tarragona) es va crear la famosa recepta del bacallà amb mel. Com deia Josep Pla a El que hem menjat (1972), després d’haver-se convertit en una mercaderia ressecada, momificada i fibrosa… és susceptible de ressuscitar”. El mateix escriptor també evocava un plat molt extravagant: el niu, que té com a base la tripa del bacallà i el peixopalo, i també inclou colomins, ou dur, patata, etc. D’aquí ve el nom.

El bacallà va ser l’aliment bàsic que es donava als esclaus d’Amèrica, per això té tant de predicament a Portugal i al Brasil.